Aus gemiquejaires de la francofonia
« Piula piula mair desolada
Que t’an raubat tons ausilhons ! »
Atau parlava lo poèta bearnés e republican Xavier Navarròt en 1851
quan Napoleon e hasó lo son còp d’Estat. Lo poèta denonciava atau l’empresonament de quauques opausants republicans.
Que son aqueths vèrs — e non sabi pas perqué— qui’m vienen a l’esperit quan enteni a gemiquejar los defensors de la lenga francesa.
Que s’avisan que serà installat a Villers-Cotterêts « L’Alliance pour la technologie des langues ». Aqueste organisme europèu qu’a causit lo site emblematic ( e hòrt costós ) de la « Cité Internationale de la Langue Française »com sièti.
Mes malaia ! Lo recrutament deu director se hè dab la coneishença obligatòria de l’anglés ! Aquesta que serà la lenga de tribalh !
Quin escarni ! çò semblan díser los defensors deu francés ! De har de l’anglés la lenga de tribalh d’un organisme qui serà installat dens lo temple de la francofonia !
Que son las tornas ! Dilhèu tot aqueth monde que s’an desbrombat en quinas condicions e s’ei creada aquera « Cité » qui mespresa las autas lengas deu territòri de la Republica.
L’occitan que n’ei absent, ignorat sus ua mapa de las lengas ditas regionalas presentadas aus visitors. Lo mot « patois » qu’ei metut en valor a l’entrada com un deus cent mots emblematics de la lenga francesa.
Alavetz perqué s’estonar que d’autes e manegin lo mesprètz tanben ? D’aulhors l’idea que l’anglés e sii lenga de tribalh en mantuns organismes qu’a hòrt de partisans en França. Quantes còps n’avem pas entenut a díser que valèva autan ensenhar l’anglés meilèu que l’occitan per las escòlas nostas pr’amor qu’èra mei utile !!! Adara que sembla mei utile de saber l’anglés que lo francés. E voletz que plórim amassas ? Que resèrvi las meas lagremas a d’autes. N’èi pas arren contra lo francés qui ei ua bèra lenga mes qu’èi en òdi los qui n’an pas nada coheréncian en los lors principis.
Alavetz meilèu que de gemicar e gemiquejar atau, que seretz plan inspirats de defénder principis com per exemple lo deu dret a la diversitat lingüistica o lo dret de TOTAS las lenga de víver e de’s desvolopar. Que seré mei aisit tà’s protegir deus còps d’Estats e autes « pronunciamientos » o « putschs » lingüistics.
L’indignacion cap a l’injustícia que pòt, còps que i a sonar faus. E sus aqueth ahar qu’ei lo cas. Qu’avem sonque enveja d’ajustar aus vèrs de Navaròt :
« Piula piula mair desolada
Que t’an raubat tons ausilhons ! »
Qu’averés devut pensar de’us protegir TOTS.
David Grosclaude

