Pau-Saragossa : lo prumèr pas qu’ei hèit
Las òbras aviadas divés 26 de seteme que son lo prumèr pas tà la reobertura de la linha transpirenenca deu Canfranc
Aqueste divés 26 de seteme la Region Aquitània a lançat las òbras de reabilitacion de la via de camin de hèr enter Auloron e Bedós. Qu’ei lo prumèr tròç abans la reabilitacion de Bedós-Canfranc e donc qu’ei l’acte prumèr deu restabliment deu trafic sus ua linha transpirenenca ubèrta en 1928 e trencada en 1970.
En s’engatjar sus la reobertura de la linha dinc a Bedós, la Region Aquitània qu’a hèit pròva de volontarisme. Qu’ei era qui paga sola aqueras òbras.
A l’origina la factura estimada a 120 milions d’euros que deveré estar aleugerida e virar a l’entorn de 90 milions.
La linha qu’estó trencada en 1970 au dessús de Bedós, çò qui provoquè l’arrèst de tot trafic sus aquera linha internacionau Bordèu-Saragossa.
Au cap de 10 ans lo trafic enter Auloron e Bedós qu’estó arrestat.
Dempuish la via qu’a poirit e que son òbras de reabilitacion complèta qui cau har.
L’Estat non vòu pas participar e donc la Region qu’a pres sola l’iniciativa. Qu’ei un exemple de çò qui pòden har regions quan son liberadas de la tutèla de l’Estat. Solide que seré mei eficaç se la regions dispausavan de mei de mejans financièrs entà lançar projèctes d’aqueth escantilh.
Duas etapas
En 2017 los trins que tornaràn pujar dinc a Bedós. En seguida la Region que lançarà la renovacion deu tròç qui manca entà anar dinc a Canfranc e atau òm pòt esperar qu’en 2020 trins qu’anaràn dirèctament de Bordèu a Saragossa. Que cau tanben esperar que finançaments arribaràn de l’Euròpa entà que sia restablit un trafic transpirenenc.
Qu’ei en tot cas çò qui desiram.
En aqueth ahar que cau saludar lo ponhastrèr deus militants e de las associacions qui desempuish 40 ans n’an pas deishat de reivindicar entà que sia restablida la linha.
Los occitanistas qu’an hèit la lor part de tribalh. N’an pas jamei deishat de méter la reobertura d’aquera linha en las lors reivindicacions.Daubuns se brembaràn ua manifestacion organizada per Entau País en 1991, en companhia deus aragonés. Que’s debanè au pont de l’Estanquet, pont qui s’èra esbonit en 1970 e qui provoquè l’arrèst deu trafic. L’occitanisme bearnés non manqué pas de díser lo son sostien au trin a cada còp qui estó necessari.
Lo CRELOC ( Comité pour la Réouverture de la Ligne Oloron Canfranc) qu’a pleitejat pendent annadas e argumentat a l’entorn d’aquera idea. N’a pas jamei deishat de defénder l’interès ecologic e economic de la linha.
Que podem entervéder la fin d’un combat qui pròva que los qui avèvan anonciat la mort deu trin, e qui se n’arregaudivan, avèvan tòrt d’insultar l’aviéner.
Lo trin qu’ei lo mejan de transpòrt d’aviéner en los Pirenèus e endacòm mei.
Divés 26 de seteme lo president de la Region Aquitània qu’a aviat las òbras en companhia deu president de RFF. Qu’a hèit tanben ua plaça d’aunor aus associatius en saludar lo tribalh realizat peu CRELOC.
Que ns’arregaudim d’aquera decision hautament politica, exemple de la capacitat d’un poder regionau a anar au delà deus blocatges d’un Estat.