L’Amassssada a Bordèu lo 29 de noveme
L’Amassada dijaus 29 de noveme a Bordèu
Que’s debanava aqueste dijaus a Bordèu l’Amassada. Que trobaratz ací lo rendut compte de las accions aviada en favor de l’occitan au long de l’annada qui vien de s’escórrer.
Que’m soi exprimit devant los responsables de las institucions e de las associacions qui fòrman aqueth conselh consultatiu pertocant la politica regionau en favor de l’occitan
Daunas e sénhers
L’Amassada qu’ei lo lòc qui avem creat entà rénder compte cada annada de la politica miada per la Region Aquitània en favor de la lenga occitana
Desempuish dus ans e miei que soi en carga de la politica en favor de las lengas ditas regionaus de la Region Aquitània e qu’èi pres la seguida de Renat Ricarrère qui ocupava aquesta plaça.
La politica en favor de l’occitan que pausa problèmas qui son plan diferents de çò qui podem trobar pertocant d’autas lengas.
— prumèr que i a l’espaci territoriau de la lenga occitana. N’èm pas los sols a nse preocupar deu son aviéner. Qu’avem aquera lenga en partatge dab d’autas regions de l’exagòne e tanben dab regions com la Val d’Aran e lo Piemont italian.
— Puish que i a tanben la question de la legitimitat deu combat en favor de la lenga occitana. N’èra pas ua evidéncia per hòrt d’elegits e de responsables de ls collectivitats que hè dètz ans. Qu’avem progressat e adara l’idea que devem har lo tribalh de resocializacion de la lenga s’ipausa pauc a pauc.
La Region Aquitània qu’a participat a aquera presa de consciéncia, que sia peu tribalh deu Conselh Regionau o peu tribalh deu CESER qui hasó un rapòrt apregondit pendent la mandatura precedenta.
Desempuish dus ans qu’avem aviat ua etapa navèra de la nosta politica.
Que la volem mei ambiciosa e tanben interregionau. Que tribalham de faiçon sistematica en collaboracion dab las autas regions occitanas. E que voi arremerciar los servicis deu Conselh Regionau qui m’ajudan cada dia.
Prumèr qu’avem hèit votar ua Carta de collaboracion interregionau de l’occitan adoptada au dia de uei per cinc regions. Que i son marcats los principis màgers de la nosta volontat en favor de la lenga e que’ns permet de’ns concertar regularament sus las prioritats qui deven estar las de las regions signatàrias.
D’aquera collaboracion interregionau qu’ei gessit lo projècte d’Ofici Public de la Lenga Occitana
Qu’ei neishut tanben lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana. Aqueth organisme oficiaument vadut l’an passat qu’a començat de tribalhar e que vederam uèi quin avança.
De la collaboracion interregionau qu’ei sortida tanben ua volontat d’ajudar a la coordinacion deus CRDP qui tribalhan suu materiau pedagogic en occitan.
Qu’avem tanben pausat la question de la preséncia de la lenga occitana dens mantuas instàncias interregionaus on representam las nostas regions (Comitat de Massiu deus Pirenèus, CTP, organismes de formacion, ARF)..
La collaboracion que va au delà de las regions occitanas dab ua concertacion regulara enter las regions qui an ua lenga pròpia en l’encastre de la Comission Lengas de l’ARF qui èi l’aunor de presidir. Un tèxte qu’ei recentament estat publicat peu burèu de l’ARF sus la proposicion de la comission e que i trobam los principis pertocant la politica lingusitica tau com deveré estar en l’encastre de la futura descentralizacion.
Tanben en matèria de television que tribalham dab los bretons. Qu’avem entamenat un tribalh qui deveré perméter la neishença d’ua TV per internet en occitan en nos apear sus l’experiéncia e lo saber-har de Brezoweb e de Lionel Buannic.
Qu’avem a seguir lo noste tribalh de sostien a la produccion radiofonica dab Ràdio País mes tanben dab l’estructuracion de la FIMOC.
Qu’avem sostiengut dab MPirenèus la creacion deu prumèr site de prems escriuta en linha dab laetmana.com çò qui a permetut de har arribar l’ajuda de l’Estat de dret comun. E que comptam sus aqueth partenaris entà participar a la TV per internet.
A l’interior de la region que tribalham en relacion dab los conselhs generaus.
Pauc a Pauc l’Institut Occitan qui tribalha per la lenga e la cultura occitanas ei reconegut peus departaments qui començan a l’ajudar. Ua convencion qu’estó signada en començar de l’estiu dab lo departament de Dordonha
Solide que cau mentàver lo tribalh hèit en relacion dab la DRAC e tanben dab lo Rectorat de Bordeu.
Lo president Alain Rousset qu’a signat l’an passat dab lo rector ua convencion renovada sus l’ensenhament de l’occitan e en occitan. Quate departaments qu’an tanben signat aquera convencion.
Qu’a permetut l’obertura en dus ans de ueit sites bilingues navèths qui son Brantosma, Morcencs, Larròca, Salias de Bearn, Monenh. E l’annada d’abans que i n’i avó tres un en Gironda, un en Òlt e Garona e un en las Lanas.
Que volem seguir sus aquera linha e que comptam de respectar la convencion qui parla de l’obertura d’au mensh 25 sites bilingues sus 5 ans. Qu’ei un minimum.
Entà aquò har que cau formar regents e qu’avem creat lo dispositiu Ensenhar qui permet a estudiants de tocar ua ajuda de 4 000 euros per ans entà aprestar lo concors de professors de las escòlas en occitan. (Mieidia -Pirenèus qu’a creat lo medish dispositiu, qu’avem tribalhat amassa).
Qu’avem podut comptar dab l’interès deu rector entà desvolopar l’ensenhament en occitan e de l’occitan. Calandreta qu’ei tanben tà nosautes un partenari important. La creacion de navèras escòlas qu’ei complicada qu’ac sabem mes qu’esperam de véder a espelir calandretas navèras.
Tanben que’ns arregaudim d’aver podut arcuélher en relacion dab lo departament deus P.A lo collègi Calandreta dens los bastisments d’un licèu de la Region, a Pau, lo licèu Baradat. Qu’ei ua configuracion qui ei mei que simbolica dens l’engatajament de las collectivitats cap a las escòlas associativas immersivas.
Qu’avem per preocupacion de melhorar la preséncia de l’occitan au licèu
Qu’avem dab l’universitat de Bordèu III un projècte de creacion d’un D.U e perqué pas après d’ua licéncia professionau.
Que caleré citar d’autas accions
—Los cors d’adultes aus quaus èm hòrt atentius : los nostes partenaris son lo CFPoc e l’Ieo Aquitània.
—Lo doblatge de produccions audiovisuaus qui a permetut la creacion d’un vertadèr saber-har en Aquitània dab Conta’m.
sus aqueths dus dossièrs que tribalham dab la region Mieidia-Pirenèus e qu’espèri lèu dab Lengadòc-Rosselhon e Ròse-Aups.
Que hèm l’esfòrç maximau entà que la question de la lenga non sia pas limitada au budget de las lengas regionaus. Que voi díser que cercam a har entrar en d’autes domenis la question de la lenga occitana. Qu’ei lo cas deu torisme per exemple ; mes que cau anar au delà e trobar la pòrta d’entrada dens la politica de la formacion e tanben dens tots los domenis de la creacion.
Lo contèxte adara : deu punt de vista economic n’ei pas bon. las finanças publicas que son a la baisha. Mes que’ns podem felicitar totun que la linha budgetària en favor de la lenga occitana e de la lenga basca non son pas tocadas per ua baisha.
Lo contèxte politic que sembla favorable. Lo president de la Republica que s’ei engatjat aqueste estiu a ratificar la Carta europèa. Qu’ac a escriut au president Rousset en seguida d’ua intervencion de la comission lengas de l’ARF.
La ministra de la Cultura tanben qu’a confirmat aqueth engatjament.
La lei, l’estatut entà las lengas : François Hollande qu’a escriut que’u volèva. Vincent Peillon, lo ministre de l’Educacion que ns’a hèit saber que tribalhavan sus la question.
Aqueste setmana la comission de las leis de l’AN que comença de consultar a l’entorn de la Carta europèa.
Parlamentaris que tribalhan sus ua proposicion de lei.
Lo contèxte qu’ei tanben la refòrma territoriau.Qu’avem obrat entà que la question lingüistica estosse presa en compte en amont. E que sembla que siam entenuts.En tot cas que s’i parla de dar a las regions la responsabilitat de la politica en favor de las lengas.
Que demora a véder en quinas condicions financièras e budgetàrias. Mes la Region Aquitània que sembla prèsta a préner las soas responsabilitats e qu’ei ua rason de mei entà ahortir la collaboracion interregionau.
Aqueth contèxte favorable non vau pas shens l’intervencion de las associacions e de la societat.
La mobilizacion extraordinària de Tolosa lo 31 de març passat que deu estar seguida. Los responsables de las collectivitats qu’an besonh de sentir la pression de la ciutat e deus ciutadans.
Per aquesta rason que v’encoratgi a entercalhar elegits locaus, departamentaus e regionaus, parlamentaris francés e europèus.
De la medisha faiçon lo projècte d’Ofici Public de la Lenga occitana ne’s pòt pas passar de la fòrça associativa.
Qu’ac disi d’aviada entà que sia lhevada tota ambigüitat.
Ua accion insttucionau non pòt pas remplaçar ua accion associativa, qui puja deu terrenh.
L’ua que vien ahortir l’auta.
Un Ofici publicqu’ei hèit entà estructurar, definir ua politica. No’s pòt pas passar de la vision critica de la societat ni de l’energia associativa.
Aqueth projècte d’Ofici qu’avem passat dejà tres setmanas a l’anar presentar en las divèrsas collectivitats de la Region Aquitània. Qu’avem rencontrat los conselhs generaus e las comunitats d’aglomeracions màgers. Que n’avem enqüèra quauques uas a har. Que representa quilomètres e òras de discussions. Mes que sembla indispensable entà que sia plan installada l’idea qu’ua politica publica, concertada, coordonada, dab objectius clars ei legitima.
E qu’avem avut un arcuelh deus bons pertot on èm anats. L’atenta de proposicions entà miar accions que’s hè sentir pertot. Cadun au son nivèu que sap que pòt har quauquarren.
Qu’avem lo sentiment tanben que sembla legitime a tots que las regions prengan l’iniciativa.
L’Ofici Public de la Lenga Occitana que serà interregionau. Que n’avem aprestat l’esquèma dab la region Miègjorn-Pirenèus e qu’avem avaut ua discussion dab la Region lengadòc-Rosselhon qui ei prèsta a viéner suu projècte.
Que prevedem de’u crear devath la fòrma d’un Gropament d’Interès Public on trobaram las Regions e l’Estat dens un prumèr temps. Que prepausaram a las autas collectivitats (departaments comunitats d’aglomeracion, vilas …) de s’i associar per ua fòrma qui serà au començament un convencionament e qui poderà evolucionar a fin e a mesura de l’avançada deu tribalh e quan l’Ofici agi hèit la mustra de la soa utilitat e eficacitat a definir ua politica lingüistica publica e a l’aplicar suu terrenh.
David Grosclaude
Conselhèr regionau delegat a las lengas regionaus
Au Conselh Regionau d’Aquitània
Lo 29/11/2012