Al cap de quasi doas annadas d’una situacion sanitària problematica e paralizanta, nos trobam a la pòrta d’un periòde electorau qu’es important per nosautres e per totas las occitanas e los occitans.

• Sabèm que las grandas questions ecologicas poiràn èstre resolvudas sonque en tornant lo poder als territòris nòstres, amb una preocupacion de proximitat entre los que decidisson e los que vivon las decisions al quotidian.
• Sabèm que salvarem pas la diversitat biologica sens salvar la diversitat lingüistica e culturala.

Lo monde a cambiat. Aquò es pas novèl per nosautres, mas pauc a pauc la societat a pres consciéncia de l’enjòc que representa lo cambiament climatic e la luta que cal menar per s’i acarar.

Aquela luta se pòt pas menar en justificant per l’urgéncia, o las pretendudas  urgéncias qu’espelisson en diferents domènis, de mandar a las escobilhas totas las procupacions que son las nòstras : culturalas, lingüisticas, politicas e socialas.  

Es donc del territòri occitan estant que devèm prendre en compte aquela question.

1. Nòstre territòri serà, e o es dejà, particularament tocat per aquel cambiament.

—Las zònas de montanhas coneisseràn de cambiaments importants qu’auràn de consequéncias economicas, socialas, demograficas e ecologicas. De reconversions son obligatòrias e devon èstre preparadas.

La question de l’aiga serà centrala per las annadas que venon e nos devèm preparar a pensar una reparticion e una gestion justa e inteligenta d’aquela riquesa.

Lo torisme tanben aurà de prendre una orientacion novèla

L’agricultura de montanha serà impactada.

—Lo climat en Occitània cambiarà e portarà de causas novèlas coma una obligacion de reconversion de l’agricultura de plana.

Lo passatge a una agricultura respectuosa de l’environament es ara una causa que far consènsus. Es çò que disèm dempuèi de temps ; ara i sèm.

Calrà modificar las culturas, las produccions e evidentament anar encara mai luènh dins la transformacion sus plaça d’aquelas produccions.

Los circuits bracs son tanben ara plebiscitats. Es una de la possibilitats per tornar territorializar l’economia. Es una autra faiçon de dire : « volèm viure e trabalhar al país ». Nòstre biais de consumir es d’ara enlà remés en causa. Cal anar mai luenh, apregondir aquela via.

Lo cambiament climatic es tanben una rason mai per remetre en causas una forma d’urbanisme qu’a artificializat fòrças susfàcias e que ven aumentar los risques d’inondacions e autras catastròfas d’aquesta natura.

—La demografia es un enjòc. Podèm pas daissar lo territòri occitan se cambiar en una zòna que, en mai de vielhir, seriá una zòna de residéncia pels sols retirats aisiats e amonedats de l’Euròpa, que vendrián per i acabar lor vida. Es un fenomèn qu’a de consequéncias socialas ( dificultats pel joves per trobar un lotjament per exemple) mas tanben de consequéncias politicas e culturalas.

L’amainatjament del territòri es tanben un enjòc. Tornar donar una vida a de vilas mejanas que se morisson es un desfís màger. Aquò se fa per una politica que torna territorializar l’economia segur, mas tanben que permet als estatjants dels territòris d’aver de servicis publics de qualitat. Es tota la question de la ruralitat e de la mièja-ruralitat. Aquela ruralitat dèu èstre vista de faiçon modèrna en prenent en compte las questions d’amainatjament (transpòrts, energia, lòcs de formacion, servicis au public, comèrci etc…) e de biais de produsir, de trabalhar e de consumir.

Devèm prepausar de responsas a aquelas questions mas per aquò far, o sabèm, cal que nòstres territòris ajan un minimum de poder de decision en matèria politica, sociala, economica, culturala e fiscala.

• Per totas aquelas rasons podèm sonque constatar que, a l’ora que parlam, la luta contra lo cambiament climatic e la destruccion dels espacis naturals, se fa, en cò nòstre, dins un contèxte de recentralizacion. Es donc impossible de poder menar correctament aquel combat vital contra l’escaloriment climatic.

Totas las decisions pòdon pas venir del centre qu’es incapable de prendre de decisons diferenciadas. Es evident en matèria d’energia, d’agricultura, d’urbanisme e de transpòrts.

L’afortiment del centralisme es pas solament una question que pertòca las institucions e lo domèni politic, mas tòca tanben lo domèni dels transpòrts( reactivacion de la politica de TGV costosa e inutila per exemple). La reactivacion de l’ideologia nucleara, las mesuras insufisentas dens lo domeni de las energias novèlas e la mesa en plaça d’un sistèma qu’es copiat sus l’ancian es un perilh ; que los profièits del solelh o del vent per exemple o de l’idroelectricitat anen pas de faiçon justa tanben a las regions « productoras » mas a de grandas enterpresas o pel sol profieit de regions ja desvolopadas, mòstra plan que las leçons de ger son pas plan compresas.

Nosautres pensam tanben que la sobrietat serà la clau primièra. Voler tornar far l’ancian monde mas en electric es pas possible. Es una engana.

La reflexion suls transpòrts collectius per donar una vertadièra alternativa a l’automobila es indispensabla. Es una reflexion que cal menar tanben per las zònas ont uei l’automobila es indispensabla (zònas ruralas o sens infraestructuras).

Cal reabilitar mai de linhas de trins que foguèron abandonadas e se cal ne cal crear de novèlas. Cal desvolopar los trams/trins per los espacis mieg-rurals o mieg-urbans.

• Lo centralisme politic s’afortís. Es una vertadièra ataca contra la democracia. Segur s’agís pas de denegar que i aguèt una vertadièra crisi sanitària qu’èra pas de bon gerir ; mas cadun a vist que lo centralisme de las decisions e de la gestion d’aquela crisi aviá pas portat en eficacitat, al contrari.

De mai, de crisi en crisi, o de pretendudas crisis en pretendudas crisis còps que i a, vesèm que lo poder d’Estat respon per una mena d’urgéncia permanenta, que siá dins lo domèni de la securitat, dens lo domèni sanitari o per las questions ligadas a las migracions. Las leis especialas dictadas per lo poder central a un Parlament redusit a un lòc per enregistrar las decisions, s’amolonan. E sovent son de leis que s’aplican pas o que venon dire çò qu’una lei anciana aviá ja dit. Es de comunicacion. Los elegits locals son despoderats e l’administracion centrala ganha cada jorn mai de pes.

Las collectivitats pèrdon de pes budgetari e vivon de « dotacions » de l’Estat donc de la benvoléncia de l’Estat e d’un chantatge que pòt èstre ligat a aquel sistèma.

La fiscalitat locala o regionala existís quasi pas mai.

Las libertats son atacadas per aquel retorn del centralisme e per aquela situacion d’urgéncia permanenta qu’es venguda un biais de governar. S’agís sovent de crear un sentiment de paur e d’insecuritat per que los ciutadans se daissen menar. L’extrema dreta o a plan comprés e se desvolopa sus aquel terrenh amb una granda facilitat.

Los ciutadans an daissat de votar. La politica es considerada coma un gran concors de messorgas. Sus aquò las ideologias mai escuranhosas se pòdon far una plaça (complotisme, paurs injustificadas, credença en una luta entre civilizacions, etc…)

Lo resultat es que son los mai paures e los mai fragiles que patisson. La crisi que ven de se debanar o mòstra. La riquesa es de mai en mai dins las mans de mens de personas. Las inegalitats son mai grandas que fa dètz o vint ans.

La crisi ecologica costarà car als paures mentre que los mai rics se’n poiràn sortir. Pasmens respiram un aire comun e vivèm sul meteis planeta.

Volèm una vertadièra revolucion del poder. La descentralizacion dèu èstre audaciosa. Las collectivitats devon dispausar de poders.

L’Estat pretendiá simplificar las causas amb la reforma de las regions mas las a complicadas.

En realitat es lo centralisme qu’es de mal comprendre, qu’es tròp complèxe. De mai, tira lo poder de las mans de las populacions al profieit d’una administracion centrala mai que mai potenta.

Se cal donar de pròvas mai del refortiment del centralisme, podèm anar dins de domènis autres que çò politic. Lo monde mediatic francés es ara ipercentralizat ; la premsa regionala a perdut son influéncia e l’audiovisual regional existís pas en França, quand lo comparam amb la rèsta de l’Euròpa. Los debats se fan entre dos o tres canals de television que son a París. Son  aqueles que « fabrican » de candidats a la presidenciala

Tanben, dins de domènis que pòdon semblar consensuals, lo centralisme es a l’òbra. Los jòcs olimpics de 2024 de Paris seràn per exemple un còp de mai un gran moment de desequilibri en investiments entre regions e París.

Los exemples com aqueste se poirián multiplicar.

• Nòstra identitat es denegada, coma la de fòrça territòris. Sufís de veire la situacion de nòstra lenga qu’es ara illegalizada. Segur avèm lo dret de la  parlar mas las ajudas que receb son mai que magrinèlas e pietadosas. Quand los deputats vòtan una lei per donar lo dret a nòstra lenga de s’ensenhar corrèctament (lei Molac e ensenhament per immersion) es lo Conselh Constitucional que denega als deputats lo dret de votar una lei que reconeis la dignitat d’un ensenhament eficaç de l’occitan e de las autras lengas de França.

Nos trobam ara dins una situacion de menaça permanenta per la lenga occitana. L’article 2 de la Constitucion servís d’arma absoluda per empachar tota evolucion linguistica en França.