Qu’anarèi a Montpelhièr dissabte entà díser un còp de mei çò que son los nostes drets en ua democracia qui ganharé en dignitat e en luciditat politica se reconéishèva la diversitat lingüistica.
J’irai a Montepllier samedi parce que je suis conviancu qu’une démocratie moderne ne peut se passer de reconnaitre la diversité linguistique et culturelle. Si elle ne le fait pas elle n’est pas une vraie démocratie. C’est pour dire cela que je serai présent à Montpellier
Aquesta diversitat qu’ei la clau d’ua democracia modèrna.
Lo men combat en favor de la lenga occitana, ancian e capborrut, qu’ei bastit a l’entorn de l’idea que la diversitat de las lengas ei ligada a la sauvaguarda de la vita en la soa diversitat biologica.
Deu men punt de vista, la sauvaguarda de la diversitat culturau qu’ei lo sol biais d’aver armas entà inventar un aviéner diferent, entà trobar las solucions a las crisis qui nos tòcan au dia de uei.
La crisi politica prumèr, qu’ei pregonda en Occitania. Que sufeish de préner consciéncia deu perilh politic occitan. Uas ideas negras, de replec, simplistas, perilhosas que temptan ua proporcion de mei anar mei grana deus electors occitans, de las vilas e de la campanha. N’ei pas un bon signe per la nosta lenga pr’amor los qui pòrtan aqueras ideas denegan l’identitat occitana.
La crise politique qui touche le territoire occitan est grave. De plus en plus des habitants de nos territoires sont tentés par les idées simplistes, extrémistes par les idées de ceux qui ne parlent que de repli. Ils nient de façon répétée notre identité et notre langue. Il n’y a rien à attendre de ces gens là, ni en ce domaine ni dans aucun autre
La crisi que tòca tanben lo monde associatiu, e pas sonque lo monde occitanista. La societat sancèra que va mau. Que mancan projèctes, ideas, dinamisme.
L’occitanisme que pòt portar ua partida de las solucions. En tot cas que dèu estar un deus actors qui ajudarà a sortir de las crisis, sociau, economica, culturau, ecologica, politica au sens larg.
L’occitanisme peut apporter une partie des solutions. En tous cas il doit être présent, être un des acteurs qui aidera à sortir des crises, sociale, economique, culturelle, écologique, politique au sens large. Être absent du débat public en ces temps de crise c’est capituler et laisser à d’autres le soin de dessiner l’avenir pour nous.
Estar absent deu debat public per la temporada actuau que seré ua error. Alavetz coratge ! Esperar la fin de la crisi shens har arren que seré capitular e deishar a d’autes la carga de gerir l’aviéner.
Solide a Montpelhièr que i aurà monde. Los convençuts, los militants, e puish los autes, tots los autes, los qui an lo sentiment simple que pèrder la lenga e la cultura que seré ua pèrta de las granas per lo noste territòri mes tanben per l’umanitat sancèra. Non pas que la lenga occitana sia ua lenga superiora a las autas, mes justament pr’amor qu’ei ua lenga au miei de las autas. Quan ua lenga e desapareish que manca a tot l’edifici. En demandar que sia reconeguda, respectada que prepausam a l’umanitat la nosta pèira, ua de las pèiras de l’edifici comun.
Cada persona presenta a Montpelhièr que serà ua fòrça suplementària entà portar aquera pèira .
Que i aurà tanben a Montpelhièr los qui seràn los nostes amics per la jornada e qui non mancaràn pas de díser que’n son tostemps estats. Las eleccions que s’aprèssan…
Il y aura du monde à Montpellier. les militants convaincus il y aura aussi ceux qui sentent de façon très profonde que la perte de la langue serait une perte gravissime pour toute l’humanité ; non pas que la langue occitane soit plus grande et plus belle que les autres mais justement parce qu’elle est une langue parmi les autres. Elle est une partie de l’édifice.
Que i aurà tanben los qui diseràn qu’ac an tot hèit entà har avançar los drets de la lenga occitana, los qui vòlen la ratificacion de la Carta mes non pòden pas, los qui volerén mes pas adara…los qui s’esconen darrèr los qui non vòlen pas… Qu’auram hòrt d’amics ençò de’us qui an lo poder mes qui disen non pas poder arren tà la lenga occitana. Voler e non pas poder ! Per monde qui pretenden d’aver lo poder qu’ei juste ua pròva que las nostas demandas non son pas en las lors prioritats.
Il y aura aussi ceux qui nous diront qu’ils auraient bien voulu ratifier la Charte mais qu’ils ne peuvent pas…Il y aura aussi ceux qui veulent bien la ratifier mais cette fois ci…Ils sont nombreux à dire qu’ils veulent mais ne peuvent pas. Mais quand on en est là, cela veut dire que ces gens ne mettent pas nos demandes et nos revendications dans leurs priorités. Il n’ont qu’à le dire…
Que pensi de poder díser shens faussa modestia que, quan èri president de l’IEO, qu’estoi un pauc per quauquarren en l’organizacion de la prumèra manifestacion de Carcassona en 2005 e dens las seguentas de 2007 e 2009. La prumèra manifestacion de Carcassona qu’estó lo començament d’un occitanisme mei dinamic, mei ofensiu.
Qu’èi podut recentament, a ua auta plaça, espravar la capacitat de l’occitanisme a’s mobilizar e a s’indignar. Que digom amassa « Que n’i a pro d’estar mespresats ! ».
Après l’indignacion e la denonciacion deu mesprètz que devem passar a la dignitat. Qu’ei quauquarren qui’s pren, qui’s ganha. Que demanda temps, energia, paciéncia.
La paciéncia mesclada a l’energia e a la consciéncia que lo temps jòga lo son ròtle que s’apèra la determinacion.
Que serèi a Montpelhièr, dab tots los autes manifestants qui, com jo, son determinats.