Senténcia calamitosa en l’Estat espanhòu.
Los presonèrs politics catalans que son estats condamnats per aver organizat ua consultacion democratica legitima. La democracia que malauteja.
La democracia que va mau ! A noste e pertot en Euròpa. Los principis basics que son tròp sovent desbrombats e atacats.
La senténcia qui vien de càder de las parts de la justícia espanhòla contra los reponsables politics catalans. Aquesta senténcia qu’ei ua injustícia e ua error politica màger.
Lo poder politic espanhòu qu’a ua vision a corta vista de las causas. Çò qui vien de’s passar qu’aurà consequéncias tragicas per la democracia en Euròpa.
Per aver assistit au referèndum deu 1èr d’octobre de 2017 a Barcelona qu’afirmi un còp de mei, com ac pòden har centenat d’observators exteriors, qu’èi vist sonque personas qui volèvan votar pacificament, amb una determinacion tranquilla : determinacion, tranquillitat, que son duas qualitats necessària en ua democracia.
En condamnar los responsables politics e tanben de las associacions de ciutadans a penas qui van de 9 a 12 ans de preson, que dan un sentiment de volontat de vengança.
Qu’ei com se i avèva ua recèrca capborruda d’acarament, d’afrontament violent.
Qu’espèri que la societat catalana e saberà trobar la responsa pacifica a aquera senténcia.
La democracia e la patz que son en jòc. Que son miaçadas drin pertot en Euròpa. Tot lo men sostien, las mias pensadas taus qui son adara condamnats injustament.
Que’us volem a casa ! A nosautes de’us har sortir.
Sentence catastrophique en Espagne
Les prisonniers politiques catalans ont été condamnés pour avoir organisé une consultation démocratique légitime. La démocratie est malade.
La démocratie va mal, partout en Europe, et chez nous aussi. Les principes qui en sont la base sont trop souvent attaqués et oubliés.
La sentence vient de tomber contre les responsables politiques catalans aujourd’hui. Cette sentence n’est pas admissible. C’est une injustice et une erreur politique majeure.
Le pouvoir politique espagnol a une vison à courte vue. Ce qui vient de se passer aura des conséquences graves pour la démocratie en Europe.
Pour avoir assisté au référendum le 1er Octobre 2017 à Barcelone, j’affirme une fois de plus, comme des centaines d’observateurs exterieurs peuvent le faire, n’avoir vu que des gens qui voulaient voter pacifiquement, avec détermination et tranquillité. Ces deux éléments, détermination et tranquillité sont indispensables en démocratie.
En condamnant les responsables politiques ainsi que les responsables des associations de citoyens à des peines qui vont de 9 à 12 ans de prison, on donne le sentiment d’une volonté de vengeance.
C’est comme s’il y avait une recherche têtue d’en arriver à un affrontement violent. J’espère que la société catalane saura trouver la réponse pacifique à cette sentence.
La democratie et la paix sont en jeu. Elles sont menacées un peu partout en Europe.
Je ne peux que dire tout mon soutien et envoyer mes pensées à ceux qui ont été condamnés injustement.
Nous les voulons à la maison. Que’us volem a casa ! E adara hà’us sortir.
David Grosclaude
Ay ditxosa Catalunya / qui t’ha vist tan rica y plena!
Ara’l Rey nostre senyó / declarada’ns té la guerra.
Lo gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’aurella:
“Ara es hora, nostre rey / ara es hora que fem guerra”.
Contra de los catalans / ja ho veyéu quina n’han feta:
Seguiren vilas y llochs / fins al lloch de Riu d’Arenas,
N’han cremada una Iglesia / que Santa Coloma’s deya,
Creman albas y casullas / los cálzers y las patenas.
Y’l Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deya.
Mataren un caballé / á la porta de l’Iglesia,
Don Lluis de Furriá / y’ls ángels li fan gran festa.
El pa que no era blanc / deyan qu’era massa negre,
Lo davan a-n-els cavalls / sols per assolá la terra.
Lo vi que no era bo / etjegavan las aixetas,
Lo tiraven pels carrés / sols pera regá la terra.
A presencia dels seus pares / deshoravan las donzellas.
En daven part al Virrey / del mal que aquells soldats feyan:
“Llicencia’ls he donat yo, / molta mes se’n poden prendre”.
A vista de tot aixó / s’es esbalotat la terra.
Entraren á Barcelona / mil personas forasteras,
Entren com á segadors / com eram á temps de sega.
De tres guardias que n’hi ha / ja n’han morta la primera.
En mataren al Virrey / al entrant de la galera.
Mataren als diputats / y als jutges de l’Audiencia.
Anaren á la presó / donan llibertat als presos.
Lo bisbe’ls va benehí / ab la ma dreta y esquerra:
“¿Hont es vostre capitá, / ahont es la vostra bandera?”
Varen treure’l bon Jesús / tot cubert ab un vel negre:
Aquí es nostre capitá / aquí es nostra bandera.
“A las armas catalans / que-os han declarat la guerra”.16